 |
|
NIJAH
LEFEVRE " La Mort "
|
LA MORT
EMBRUIXADA...
Uns
esquelets al dessota
del
terreny
han
eclosionat,
escombren
amb
graneres
el seu espai
de
fulles i, de brossam.
Esbufeguen
contra les
ventúries
tot allò
que
tan poc els hi agrada
tenir-ne
a recer de les
seves
tombes,
i,
en veure apropar-se
visitants
al cementiri,
tornen
de nou als
seus
enclotats.
El
fàmul carronyer,
al
servei de les Moires,
s’hi
passeja per tot arreu,
i,
totes les calaveres, de sobte,
a
dintre dels seus fèretres
es
convulsionen,
fan
retrunys d’ossos
contra
la fusta.
Sorolls
als espais somorts,
on
ferros candents
d’amagatotis,
cremen
cadàvers
a gavadals.
Crematoris
de la Mort.
El
servent rondinaire,
es
cobreix el seu cos amb
polsim
d’ossams,
tot
ell, més blanc que
la
neu, s’hi fa passar
per
un home sant,
a
qui tothom besa
les
seves mans enfarinades.
Al
camp sant, avui,
s’hi
senten aldarulls
de
castanyoles i, alguns,
romanen
al llindar
de
les portes
amb
barrots de negre
forjats.
Ja
cap ni un, no s’atreveix
a
traspassar els corriols
que
separen la vida
de
la mort..
Volent-ne
espantar les cridòries
fúnebres,
els expedicionaris,
s’han
engalanat els seus caps
amb
roses roges i, adesiara,
tothom
balla al so del trull
de
les deesses endolades.
Adela
Payá i Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada