UNES PROMESES ESBRAVADES...

GIOACCHINO ASSERATO
 ( 1600-1649 ) " Prometeu "



                               

                               

UNES PROMESES
ESBRAVADES...!



No n’hi ha aquell
caliu als seus ulls,
com sí alguna
cosa se’ls hagués marcit;
ni aquella empenta
per voler-ne
fer incursions
en uns altres
paratges.
Les seves dèries
semblin segrestades.



Acomodat als fanals 
del seu carrer, 
se n’ha acostumat
a ser enllumenat per 
bombetes elèctriques;
hi va deixar escapolir-se’n
la llum natural de la seva
promesa,
què amb cossos de rebost,
venjativament,
la hi va anar substituint
un munt de vegades,
per faroles postisses.


Ara li’n queda
el record de la
seva malaltia,
fent-li repiqueteigs
de tant en tant i,
la remembrança
d’una dona a la que
sí que hagués estimat,
però que la por,
el va ajocar al seu lloc
de la corralina.



Tampoc n’hi ha
aquella lluïssor
a les seves pellofes ni,
eixos colors enrojolats
a les seves galtes;
el palpís d’uns dits 
el varen impregnar 
de cromacitats
empal·lidides.
Els seus pòmuls s’hi van
crivellar i, dos forats li'n
varen quedar ben oberts.


Aquelles bruixes que
davallaren al Sud 
a donar-li’n la mà a una
muller emmorenida,
en sotjar-la, s’hi van quedar
a recer d’ella,
i, ja mai més no tornaren
al costat del seu estimat;
mentrestant,
un estol de gavines
enfollides, transformades
en aus de rapinya,
a aquell home,
com a Prometeu,
li anaven espicassant
els seus budells
de mica en mica.







Adela Payá i Prats