UTOPIA…?

IMATGE: WWW.WordPress.com

 " Cropped Screenshot"

                             

UTOPIA…?

Sempre hi serem

sense ser-hi,

encara que a dintre

nostre, aquella

flamarada ben roja,

continuï enllumenant

els nostres cors.

Fins i tot, hi serem

després de la mort,

i, en aquell, el nostre

racó, tindrem tot el

temps còsmic

per a dir-nos

el que ací hi vam

callar tan obtusament.

Aleshores, aquells mots

atresorats en closques

de cloïsses, obriran

de sobte, les seves comportes,

i, a l'eteri llançaran

aquells vocables que tan

hermèticament

hi van romandre engarjolats.

I, potser, aquell home

de marbre, hi pugui

dissoldre’s dels seus codolells

tan glaçats, tots alhora,

estesos a sobre de molses

d’esmaragdes.

Tal vegada un jorn en el

futur :

tostemps hi serem

un a frec de l’altre, essent

lliurement engarçats.

Mentrestant, ací a la Terra

cada cop, s’excel·lim 

d’engaltar-nos

amb més i, més filaments

emporprats, què sembli ser

que tant l’hi agradi 

emular a una criatura

força engelosida.

Adela Payá i Prats