 |
|
STICKER
D'AMOR
|
LLANÇANT
CORETS...
Un
desig
de
cor envermellit,
li’n
llança a una nina
de
purpurines;
de
cop,
se
n’havia fet oblidadís
què
ell, ja hi va acompanyat
a
la seva vida.
Uns
afalacs tendrívols
dibuixa
amb
lletres de coloraines
al
damunt d’uns rostres
de
nimfes emmorenides.
En
recobrar el seu seny,
ja
ha pogut rememorar
què
ell, no hi va a soles
pel
món..
Aleshores,
s’hi pregunta
per
què a dintre d’ell,
arrecera
eixe delit, per
a
donar-se a conèixer
al
davant de tantes
i,
tantes mullers;
sí
ell, ja té la sort de gaudir-ne
d’una
companyona del camí.
Malgrat
tantes i tantes
reflexions,
d’on li neix
aquest
afany per seguir-ne
conquerint
a un grapat
de
femelles, de les quals
sembli
ser, que no pot
prescindir-ne..?
Potser
encara no ha après
a
estimar de debò...?
O
això de les volences no
li’n
complau gens ni mica,
quan
al rerafons, a tothora,
ja
n’hi ha d’una altra,
que
supleixi el paper de mare
capficada...?
Adela
Payá i Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada