UN MISSATGE...

                                        

UN MISSATGE...

Paraules amorosides,

retornades en atuells buits;

espicassades pels becs

agusats dels aucells;

mentre un Sol esblaimat

de llum letàrgica in crescendo,

s’engoleix les seves vocals

i, on una Lluna plena

s’hi esculpeix de consonants

fumejades el seu cos argentat.

Paraules gebrades, escalfades

a foc ràpid, fent bullir

desitjos vaporitzats,

il·lusions esvanides,

esperances humitejades,

relliscant de gotims a sobre

de les rajoletes, delejant per

fer-te’n conscient, que mai

no s’hi podran materialitzar.

Paraules òrfenes que han

hagut de desarrelar-se’n

d’altres vocables i, que ja

res no ens hi diuen, que fins i tot,

ja manquen del seu significat.

Un dels dos hi vessa llàgrimes

desconsolades, l’altre

arronsa les espatlles,

i, marxa amb passes

indiferents, llaurant un camí

de petjades alleugerides.

Paraules destemprades,

emplenant safates a gavadals,

escudellant lletres a tothom,

omplint boques afamades,

i, en vomitejar cadascun

dels seus presents 

els efectes dels mots,

al bell mig de les llambordes

tots alhora, han pogut llegir-ne:

“ Sempre hi seré"

Signat: “ L’Amor"

Adela Payá i Prats