FALSOS DÉUS...

 FALSOS DÉUS...!




S’estè una mà fins
als confins;
núvols de manyoples
arrepleguen
cossos d’humans
endormiscats,
i, els passegen pels
airecels.


Encara no hi sóc 
morta, amic,
no hi vulguis venir a per mi,
ja saps que no seguiré jugant
aquest esbarjo teu,
per anar fent giravolts
a la roda del Samsara.


Des de la teva trona,
ja te n’hauràs assabentat
què els sofriments
només serveixen
per a nodrir a la vostra 
raça d’éssers Sapròfits,
no pas, per a que nosaltres
els humans, evolucionem,
sí és què hem d'evolucionar?


Quants paradigmes haveu
inventat per a tenir-nos
segrestats en aquestes
morades d’indignitats.


No tornis a venir per mi,
ja t’ho he dit, 
no vull continuar
amb aquest el vostre
divertiment.


Aniré a uns altres llocs, 
on els meus germans de llum
m’esperen per a relatar-me’n
cadascuna de les vostres
enganyifes,
i, aquesta vegada no consentiré
que amb les vostres maquinaries
força sofisticades, em féu una
immensa batzegada per viure
on no m’hi vull estar.


Si us plau, no t’atreveixis
a abocar el teu cap pels meus
finestrons, ja des d’ací et dic
que no n'ets ben rebut...!







Adela Payá i Prats