ROSTRES ESBORRATS...

EDUARDO MATA ICAZA
 " Rostres Esborrats "




                           

ROSTRES
ESBORRATS...!





Aquest entramat
d’imatges repetitives,
on un, ja s’hi exhibeix
en excés, me'n fa una mica
de vergonya.


És precís tant de
narcisisme;
haver de desfilar de seguit
al davant de tothom;
mostrant sempre
les mateixes
poses i, figuracions.


Tots hi som, tots hi fem coses
meravelloses.
Sembrem camps daurats
amb les nostres llavors.
Ens envellutem d’espurnes
només pel fet de venir ací
a la Terra i, aquells que
confrontaren les pitjors
calamitats, gairebé, ningú
no els hi ha dedicat ni dos
versets, cap solfejada,
menys encara, ni un retrat.



Quants germans nostres,
hi vam albirar amb cossos
cadavèrics,
als camps de concentració
nazi, puix els seus rostres
es difuminaren
de transparències,
quan l’única cosa que hi van
poder fer, n’era sobreviure
malgrat la mancança
d’aliments,
de respecte i, de dignitat.


Cap esbós de les seves
existències,
alguns oblidats per sempre,
uns altres, gasificats,
petardejats,
humiliats, arreplegats 
a sobre de carruatges,
com si fossin palla
per al bestiar.




Enclavats en foses comuns,
disparats amb un tret al cap,
perquè n’hi havia que acomplir
amb el programa de desfer-se’n
dels humans.


Els supervivents, ni al seu país
els varen acceptar i,
com transfugos en van recórrer
el món d’ací per allà.


Exiliats de tantes guerres
diabòliques,
sense nom ni visatge,
mentre uns quants,
a totes hores, ens mostren
els seus cossatges i,
els seus rostres,
des de cadascú dels
seus angles.







Adela Payá i Prats
             🕴