LLENGÜES D’ONADES...

                                       

  CLAUDE MONET
 ( 1840-1926) 
" Mar a prop de l'Havre "


                                       

                              

LLENGÜES D’ONADES...!


Ens comuniquem
sense paraules,
sense presències,
i, sense sons;
de vegades,
els mutismes, són escollits
abans que escoltar-ne veritats
força deformades.


En els ous covats
pels silencis,
es congrien els més
grans encerts,
podem adonar-nos-en
del què hi és i,
del què no hi és,
del que n’hi ha,
i, del que no n’hi ha.



Amb enfilalls llumeners,
malgrat les distàncies
què ens puguin separar,
fem connexions, àdhuc
sense voler-ho,
distragudament,
i, palplantats, o ben bé,
asseguts
o fins i tot, mig
endormiscats.
Rebem missatges
de l’estimat,
o de l’estimada,
l’entrelluquem amb
estats d’ànims canviants;
uns dies poden

transmetre’ns
dolces paraules i, uns altres
dolorosos planys.



A voltes, l’amat,
presumeix de
conquestes buides,
que només serveixen
per a eixamplar
els seus catàlegs
endarrerits;
d’altres, ploriqueja
com ho fan els nens,
perquè s’hi sent perdut
enmig dels carrerons i,
no sap per on ha
de calcigar.


Fa tentines i catúfols
al mateix temps,
s’hi balandreja
entre dos temps, 

des de la infantesa 

fent saltirons
fins la senectut i,
a l’inrevés.


Tanmateix llueix de l’art
de la falconeria,
la seva au de les caceres,
no encerta ni una.


S’hi fa ben gran i, ja
n’és conscient;
s’hi sent més còmode
gronxant-s’hi a sobre
del seu balancí,
ja que li’n recorda el seu
bressol d’antany.


Malgrat tots els
impediments,
ens comuniquem,
ens sabem,
ens coneixem i,
ens llegim
més enllà d’aquestes,
les nostres migracions.


Ens hem odiat en vides
passades,
i, ens hem volgut també,
el que n'havíem de resoldre
roman pendent d’uns altres
encontres....El com, el quan,
i on, cap dels dos,
no n’estem al corrent.


Ja s’hi veurà...!
Ja es dilucidarà ....!


De moment, vivim les
nostres existències
per separat..!.









Adela Payá i Prats