 |
|
SALVADOR DALÍ ( 1904-1989 )
" The Persistence of Memory "
|
AMB PASSES
D’AGULLES...
He mirat el
rellotge
dels adéus, amb
agulles
que com
llapisseres afuades,
en feien
anotacions a sobre
de les esferes.
Ara, fins i tot,
ja m’hi puc
riure,
encara que abans
em costava
d’esbossar
un somriure
lleuger.
També hi puc
refulgir de
saviesa
solitària;
temps enrere,
n’era una
criatura
destinada
a fer-ne de
moble, de quadre,
de brisall, de
sanefa i, d’altres
apèndixs de més.
M’he alliberat de
cadascun
dels carcellers,
què amb anhels de
lloances
a sobre de les ares
i, dels cadafals,
deliraven a cada
segon,
per ser-ne
llorejats amb corones
de fulles
balsàmiques,
mentre jo, n'havia
d’agenollar-me
al seu
davant.
Del regne dels
elogis
me n’he pogut
escapolir,
no vull fer-ne de
fong de cap
arbreda i, tanmateix
la vida
hi sigui força
evanescent,
la vull fruir per
assaborir-la
i, no pas, per a
ser-hi xafigada
com graonada
embrutida...
Els temps de les
dolences
se n’ha
precipitat pels túnels
del passat i,
enllà uns cucs
afamegats se
l’han engolit.
Al capdavant de les
negacions,
en no voler continuar
pels senderols, on
tots aquells,
ansien per enaltir-se'n
dels
aplaudiments,
me n’he trobat
amb amics
d’uns altres
paratges,
que ja hi preparen
escenaris
de benaurances
per a tothom.
Amb passes
d’agulles
d’un rellotge
desincronitzat,
recorro un
espai-temps
de ben diferent,
en el qual
els
coneguts d’un temps
endarrerit,
ja s’han
transformat
en uns altres de
ben oposats...
Adela Payá i Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada