CONSELLS DELS
SAVIS...
N’hi ha que
tenir-ne
cura de les
estimes,
no trepitjar-les
mai,
omplir-les de
tendreses
i, no pas d’enganyifes.
i, no pas d’enganyifes.
Això em deia
l’àvia..
En cas d’obeir
a les bestieses
dels sàtirs,
aleshores,
n’haureu de saber
que refulgien de
mediocritats,
i, no pas
d’amorositats.
Això m’esmentava
l’avi...
Amb ulls
entreoberts
dos criatures ja
ben grans
s’hi lleven un a
l’altre
els fiblons de
les ninetes,
i, en ataüllar–ho
tot
força esclarit,
n’han marxat a
corre-cuita.
Ell, un diabló,
ella, una goja
ben negra...
Això comentaven
al poble, els seus vilatans.
Quin dels dos més
bitxo
i, més
audaç,....En ressorgir
les temences,
ambdós, s’hi
preparen per a
idear
els pitjors
conjurs...
N’hi ha que
tenir-ne
cura de les
estimes,
no trepitjar-les
mai,
omplir-les de
tendreses
i, no pas d’enganyifes.
i, no pas d’enganyifes.
Això em deia
l’àvia..
N’haureu de
cercar éssers
benaurats i, no
aquests
tan foscos, que
ja qualsevulla
cosa cobreixen d’enuigs
i, de confusions,
de malvestats
i, de
perfídies...
Amb les seves
pocions
ja te’ls pots mirar
com
gaudeixin de
saber què
el mal escamparan
per tot arreu....
Fugiu...!
Això cantava el llogarró a
una sola veu...!
Adela Payá i
Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada