EL MERLOT...

EL MERLOT...!



A l’horabaixa, els ocells
es recullen a les copsades
dels arbres,
entonen els seus últims
càntics, de la seva jornada
agosarada,
i, un merlot amb plomatge
negre i, galet ataronjat,
suaument,
s’hi passeja a sobre de la
taula de fusta,
espicassant molles de pa
i, escorces de fruits.


Al compàs dels nostres
somriures, una breu
piuladissa ens entona i,
és aleshores,
quan ja hi fem esclafir
el riure sense parar.


Encoratjat pardalet,
que no sembli tenir-ne
cap temença
al davant nostre,
i, amb un trosset d’albercoc,
penjadís del seu bec,
s’enlaira al damunt
de l’arbreda,
a sobre dels brancams
més escurçats i, frondosos.


Pensant en ell, li n’hem
deixat el taulell reblert
de més vitualles,
i, al lluny, el sentim com
de nou, ens cantusseja
amb dolces solfejades.


El seu cant fins al Juny
l'escoltarem i, aprofitem
els capvespres per asseure’ns
al lloc què hi vam descobrir
ara en farà uns tres dies,
on sabem que s’hi hostatja
en aquesta època de l’any.


El seu cant ens obri
portalades, envers els camins
primigenis de l’espiritualitat,
i, n’és de ben cert,
en veure’l, ens transporta
als indrets on l’harmonia,
n’és la predominant en aquest
dolç entorn de la Natura.


Ens fa volar amb ell
als paratges més encantats i,
en aplegar a casa,
totes les coses sotjades d'abans,
adquireixen uns altres
matisos més subjugats.









Adela Payá i Prats
               🐦