EXCURSIÓ AMB UN SOL
INSULTANT...!
De les serralades,
acabo de regressar, gairebé
amb un peu mig nu.
Una sabatilla se m’ha trencat
i, la sola a punt de desencolar-se, obria i, tancava els seus musells.
Ens hem fet un fart de riure...!
Avui, com la mare Terra,
lluïa d’escalfors i, de cosquerelles.
El Sol, insistent, m’ha traspassat
la pell empal·lidida;
la teva n’és tan fosca què
ni ho has notat...!
Els insectes, en obrir la boca
una mica, te’ls podies ben bé engolir te’ls,
n’hi havia tants per tot arreu;
del cap, un, me l’he llevat
mentre brunzia sense parar
i, del meu costat no volia
escapolir-se’n...fins que tu,
l’has esclafat contra el terris.
Les cigales, de tornada a casa,
no han cessat de carrisquejar,
senyal que avui les altes
temperatures ens feien
companyia,
i, els ocellets, amb prou feines, no se’ls escoltava entonar els seus cants harmoniosos,
ja cercaven el seu nierol
on arrecerar-se’n per a clapar.
La nit, ens ha sorprès amb les
ampolles d’aigua mig buides,
i, en arribar a aquell indret
nostre, tan preciós, ens hem
fet dues cerveses ben glaçades.
En tirar el calçat estripat
a les escombraries, tu, te
n'has aprofitat d’aquell instant,
per a dur-me força arropada
entre els teus braços,
des d’on, jo, mig juganera,
aücava com un llop....I, per
a que callés, me n’has fet
un caramull de besades.
Adela Payá i Prats
😘
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada