UN COMIAT SENSE LLÀGRIMES...

UN COMIAT
SENSE LLÀGRIMES...!




Voldries confiar amb ell,
és clar,
però quan te n’adones
ja veus com coqueteja
amb totes les jovencelles,
com a totes elles
els hi dibuixa
corets i, fletxes i,
colors envermellits,
amb peticions
què de vegades
no pots ni comprendre.


Et dius que no n’hi ha
d’amor entre vosaltres dos,
i, ja no t’abelleix
estar-te’n amb ell.


Voldries confiar amb ell,
és clar,
però ja has decidit que no
vols ser-hi a recer d’un
caçador, n’estàs ben
enfartida de tots ells,
et fan fàstic.


Les seves paraules hi són
municions;
els seus actes,
escopetejades;
i, després tot queda dispers
entre fumaroles.



Aleshores, et preguntes
si estàs de més a la seva vida,
o si més bé n’ets un afegitó.



No t’agrada aquest paper
de borlí, de flocadura
o de volant, de borralló
o de flocall,
no, no t’hi trobis a pler
amb un home que passi
el temps llançant
codolells per sobre d' unes
altres vidrieres.



Ja és fa tan fastigós
i, repetitiu aquest
comportament
masclista.
Només has de dir-li
tot allò què et desplau i,
marxar el més ràpid
possible.


Voldries confiar amb ell,
és clar,
però ell, encara no ha
après què el amor també
mereix un respecte i,
saber anteposar
al davant de tot i, de tots,
a la muller que un,
s’estima
i, aquest home,
no sap el significat
de les querences envers
una dona.



Apa, fes la maleta, arreplega
totes les teves coses i,
acomiada’t d’ell
No n'és el teu company
de l’ànima.







Adela Payá i Prats
              💥