RITUAL...

                            

                                 

RITUAL...

Quan aleshores s’estimaven,

ella, li’n va relatar l’historia

d’una tribu africana,

on els mascles esporuguits

per la escassesa de les pluges,

hi van idear fertilitzar

a la Mare Terra amb els

regalims dels seus

efluvis d’ivori...

La música taral·lejava

al só dels tambors i, de les

canyes batusseres;

al compàs dels moviments

amunt i avall,

d’uns homes ajaçats a sobre

del terregam;

ell, li’n va regalar a d’ella

aquell desig, què dels dos

hi va rebrostar amb afanys

de fer-ho realitat...

Aleshores, s’estimaven...!

Aqueix home, entusiasmat

amb aquell conte verídic,

hi va escriure un poema intitulat:

“ RITUAL “

potser ho hagi oblidat,

de la mateixa mena de

menyspreu, que ho va fer

amb aqueixa muller,

però els seus poemes,

encara que mentiders,

tanmateix en parlaven d’amor.

La seva estimada, jamai

no s’explicaria

com en qüestió de segons,

totes les seves gestes amorosides,

n’havien quedat soterrades

al dessota del terris,

de la mateixa manera que

ho havien fet les llavors

germinatives dels homes tribals,

fecundant a la Mare Terra...

Adela Payá i Prats