LLAVORS DESA- MOROSIDES...

RAÏM

                                          

LLAVORS

DESA-

MOROSIDES...

Lliurances

d’estimes

soterrades

ben al fons

del terris.

Uns planys,

uns laments,

unes llàgrimes

xopen i mullen

els grums

del terregam;

aigua salabrosa,

restant

dolçor a les vinyes

de la contrada.

Paraules d’auxili i,

de desesperances,

quan mans

arrapant-se

a la gleva bruna,

fan súpliques

de clemències,

albirant un cel

emmorenit,

on uns peus grimpant

pels tempanells,

rellisquen a les fondàries,

dels subsòls encara per

endevinar.

Un amor

que no vol

ser escoltat,

amagat al dessota

del tarquim,

ofegat entre caballons

asprívols,

difamat entre closques

de cargols,...

Un amor

què amb la seva

arribada

tot ho volia guarir,

i, què entre banyes

d’eburni,

humiliat i, trasbalsat,

hi va expirar

llangorosament,

sense les dolces paraules,

exempt d’acaronaments,

raspallat amb queixals

de taurons...

Aquest any el raïm,

en ser trobades

les arrels d’ossam

a l’abandon,

en tindrà alhora

un regust amarg

i, assalat...

El seu assassí,

les llavors desamorosides

i, blanquívoles...

Adela Payá i Prats