DOS NOMS ENGALZATS...

DOS NOMS
ENGALZATS...!



No pronuncies mai més
el meu nom
al davant de ningú,
aprèn a ancorar-lo amb
el teu nom.


No el vociferes de cap
de les maneres,
ni l’embrutes amb la llacor
bruna de les teves esplugues.


Respecta el significat
dels nostres apel·latius,
guarda’ls a dintre
d’una arqueta envellutada
amb essències de mirra i,
de violetes.


Què tu no hagis entès
tot el que ens embolcallava
no et donava permís
per a trepitjar-ho
ni al davant teu, ni al davant
de ningú.


No desfulles pètals d’estimes
ni els adulteris amb ràncies
paraules tosques,
tampoc t’atreveixis
a massacrar tot allò que encara
hui per hui, no hi pots comprendre.


No blasfemis aquelles paraules
tendres que ens hi vam declarar
l’un a l’altre i, que ara has decidit
transgredir-les per oprobis.


No ens maltractis tant, ja saps
que tot ho has deformat a les
teves conveniències....L’agror
del teu cor, pot convertir qualsevol vi de renom en
àcid acètic.




Ensenya’t a tenir-ne cura
del que hi vam ser i, què les
teves temences i paüres,
no segueixen transmutant
veritats per enganyifes.



Ja va essent hora que et
facis defensor del que hi
vam viure i, no botxí de torn
Amera’t dels beuratges
de la sapiència i, de les
volences;
submergeix-te al fons de les
aigües límpides i, raspalla’t
aquestes taques de betum;
neteja’t els teus ulls amb
camamilla i, sobretot purifica’t
de dalt a baix.



Siguis noble, si us plau...!
Fes-ho per tu i per mi...!


Estima’ns d'una vegada,
tanmateix hi hagis decidit
que visquem tancats en
armaris ben distants,
sense panys ni claus.









Adela Payá i Prats