 |
|
ALBERTO
SCIORTINO ( 1950 )
|
EL TRENCA-
CLOSQUES...
Ella, li’n va
dibuixar
dos rodolins als
seus
pòmuls amb olis
d’encanteris;
ell, tot
sadollat, amb alè
de gos perdiguer,
guspirejava
com estel
amagadís,
i, en adonar-se
dos trossos de
molsa
acarnissada,
des de les seves
galtes
li’n van caure
a sobre del
terris...
Ara lluïa de dos
forats
gegantins al seu
rostre,
des d’on s’hi
abocaven
rengleres de
molts i molts
queixals...
En emmirallar-se,
tot
atordit, en va agafar
dos escapçalls de
plastilina
i, al lloc dels
esbaldrecs,
se’ls hi va empeltar...
De llavors ença,
que el
poble l’ ha
batejat
amb el malnom
d’ el
trencaclosques
i, adesiara, tot
enaltit,
presumeix de
visatge
ben novell....
Adela Payá i
Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada