UN CASTELL AMB SECRETS...

                               
  CASTELL DE MONTBLANC



                               
                                 

UN CASTELL
AMB SECRETS..!


( A aquells que pensen
que tot és d’ells...què s’hi
senten reialesa...)


A qualsevol li’n va ensenyar
les seves murades, la seva
fortalesa, els seus merlets;
del castell, n’oferia habitacles
als escollits, pels seus afanys
i, suposats triomfs.


Un monument que se suposa
que al poble li pertany,
havia caigut en mans d’uns
quants mandataris i, els seus
sequaços.


Presumia d’un poble on ell
no hi havia nascut,
donant a entendre que
n’era originari d’enllà.


Petites mentides dels fautors
de torn...de tots aquells, que
sembli ser, han de faronejar-se’n de tot i, de tothom.



A una, què en feia ratlles
de colors: cel·la atorgada;
a una altra que parlava
de princeses i, de marqueses:
cel·la atorgada.


N’era el castell una mena
de club nocturn on s’hi
complaïen desitjos amagats...?



Quin desori, quin rebombori,
quin abús de tot allò, que a tots els hi pertoca i, que només uns endollats, en tenen accés al què no els correspon.



D’excusa el món de la cultura,
on de dintre d’ell, de tant en tant, també s’hi fan extorsions i, reclams.


Un ambient, que aleshores, alguns podreixen, treient profit de tot,
en perjudici dels autèntics artistes.


Passarem de puntelletes
per a no embrutir-nos
de les mateixes immundícies,
i, què no ens temptin els
mots mentiders dels qui
imiten als éssers benaurats,
fent-se passar pel que no hi són.








Adela Payá i Prats