AMORS A MIG OMPLIR...

 JUAN GARCÍA RIPOLLÉS
 " Demanant Un Petó "



                               

AMORS A MIG
OMPLIR...!



Una nit al bell mig
d’un somnieig,
a d’ell, tot gitat,
el vaig clissar
en un lloc
amb aparells mèdics;
el vaig sentir
com en feia
de sanglots sense
detenir-se’n.


Tanmateix, ell,
no s’assabentés
el vaig consolar entre
carantoines
i, moltes besades;
des d’aquell jorn,
hi vaig saber
que la seva vida
n'era en perill,
pendent d’un
sol enfilall.


És clar, què els llaços
de les amorositats,
ens poden dur
més enllà d’on
nosaltres no
podríem mai ni
imaginar.


I, ell, ara una mica
recuperat,
segueix trepitjant
per les tresqueres
escarpades,
acompanyat pel seu
falcó vanitós,
on poder-ne resseguir
amb el seu joc
de les caceres.


Pensa que donant
escalfor als
petons petrificats,
ressuscitarà
l’amor de les donzelles,
de les muses,
i, dels borinots;
malauradament,
no coneix l’amor
de veritat i, encara que
la vida li’n vol donar
lliçons, cap ni una, 
no aprèn.


Sí, l’amor, aquell on dos
centelleigs, de sobte,
eclosionen al mateix
temps i, on irremeiablement
ja s’hi senten força atrets
com per a no complaure’s
per desarrelar-se’n jamai
l’un de l’altre,
en eixe continu rodolar
de tots dos plegats
com esferes gravitacionals.


Però aquest ésser, atresora
tirallongues de noms i,
més noms;
s’enalteix
de fer-ne col·leccions,
li n’agrada allargassar
el seu tren de joguines
amb més i, més vagons;
no pot entendre
que aquest mateix tren,
podria avançar 
més de pressa
i, alleugerit amb només
la seva locomotora,






Adela Payá i Prats