TEMPTACIONS...

TEMPTACIONS...!
               🍂

Potser alguna vegada
els nostres apel·latius
s’hi conjuguin
de vocals i, de consonants,
i, creïn mots paradisíacs.


Escriguin diccionaris novells;
dibuixin una illa renaixent
a sobre dels atles geogràfics;
bategin una constel·lació
al Cosmos;
posin nom a un carrer;
a un llibre;
a un quadre;
a un relluc d’arbuixell;
a un roquissar;
a unes mans amb empremtes
viatgeres;
a uns ulls que s’obcequin
per ancorar-s’hi de nou;
a un viaró dissenyat i,
tanmateix no dreçat.


Potser alguna vegada
els nostres apel·latius
s’hi conjuguin
de vocals i, de consonants,
aleshores, decideixin un jorn,
fer-ne un gravat i, penjar-ho
al fons dels nostres cors,
com a recordatori de
medallons extraviats,
per tal que mai no ens oblidem de tots dos plegats,
i, de tot allò, que junts 
hi vam ser,
del que ara mateix hi som i,
del que hi podríem haver segut.


O, pel contrari, pot succeir-nos
què ens fatiguem de les absències;
dels cossos sense abassegades;
de les mirades sense espills;
dels peus rodolant pels senderols oposats i, a la fi, prenguem la decisió d’esborrallar-ho tot
amb ràbia inabastable i,
amb tristor amargotejada.


És cert que qualsevol
esdeveniment
pot ocórrer de moltes formes
canviants, en calzes ben diferents;
i, malgrat tot això,
t’escriuré de tant en tant,
per a evitar que caiguis
amb la temptació dels oblits.


El temps que hi vam gaudir
dels dos, només hi va ser nostre,
en aqueix parèntesi,
on hi estàvem inclosos tu i jo.



%A ningú altre més,
li’n va correspondre, aquelles
les nostres delectances,
pesi a qui pesi.









Adela Payá i Prats       
                🍁