UNA VIDA
MENTIDERA..!
Potser, un jorn a l’atzar,
s’hi puguem recompondre,
renéixer de tantes mediocritats.
Mai de tu, no n'hagués sospitat tantes calumnies,
tantes campanades
a destemps,
tantes passes fugitives,
tants escrits falsejats.
Qui hauria de dir-me què els
amants hui per hui, prefereixin
trair-se, que no pas lluitar pels seus sentiments.
El món ha canviat tant, prevalen els instints i,
els capricis materialistes,
les exaltacions de <l’Ego >
i voler que tothom redimeixi culte als exhibicionistes
dels mots.
Mai no m’estaré amb
un ésser fet de cartolines i,
de pinzellades parasitades
de molts colors;
no em plauen les superficialitats
ni les cadències pendolades
d’un lloc a l’altre.
Aquest any entrant, ja em vaticina un llarg adéu.
Començo a ometre
tot allò que en vas mussitar;
a estripar papers i més papers;
a fer-ne foguerades amb
el teu record.
De què serveixen les paraules
arrecerades d’actes paralitzats.
Pots continuar fent esborralls
dels encerts, i submergir-te
en el món de les fal·làcies.
Tal vegada, quan un s’escabussa
al fons dels significats més aprofundits,
se n’adona que no hi pot resistir el pes de les veritats.
Un, de vegades, adopta el costum de recórrer camins tortuosos, ornamentats per catifes enganyoses.
Adela Payá i Prats
⚓
