FER I, DEIXAR FER...

FER I, DEIXAR FER...!


Sí alguna vegada has de parlar-me
que hi sigui des del teu cor, i no pas
des de la teva ment o des d’aquell
lloc, que més bé, s’assembla a un forn on es couen moltes irrealitats.


Sí mai has de fer ús del teu cor,
no cal què et molestis ni en obrir
els llavis, en veure’t ja sabré
quina serà la teva dèria per voler
tergiversar-ho tot..


No parlis, si us plau, no inventes,
no projectis als espais, paraules
que enterboliran la climatologia,
millor, es mirem i callem i, si cal
ens saludem com fa tothom.


Després, si vols ens seguim mirant
ja saps, què els nostres ulls en
diuen més coses agradables que
les nostres llengües. Som irisats que no pas linguals; embellim els paisatges irradiant llums des de les nostres conques.

I, tot allò, què has decidit engolir-te
per por o per conveniències,
ja saps que ocasiona nafres i moltes
escletxes als cors dels dos.
Has optat per emmudir i per quequejar, per parafrasejar i per escassejar-te;
així que millor no conversis,
tanca els teus llambrots i, segueix
a l’ombra de tu mateix..


La teva llambregada ja la vaig
escoltar un jorn, ...N’era trista
i, dessalada, escadussera de peixos
i, s’adelitava en viure jocs inventats.

Havia renunciat a ser-ne un fruit
de brillantor, s’hi conformava
tan sols en ser un cuc devorador
de les arrels dels arbres,
i, com havia de respectar la teva
elecció, hi vaig renunciar a
espolvorejar-te’n de metzines.


En clissar-te com un cuc d’aglà
hi vaig marxar, havia de fer honors
al teu deliri per voler corroir-ho
tot....El respecte a les llibertats alienes, consisteix precisament en això:

viure i deixar viure ( o malviure)
segons com s’hi miri.





Adela Payá i Prats
               🍍