VOLA, VOLA…
Un dolç anhel;
una forta
bategada
al cor;
repiqueteigs de
tabalets;
atreveix-te a
iniciar
el teu primer
vol.
Vola, vola...
Atrapa’l, al teu delit,
no el deixis entenebrir-se.
Ja han hagut
massa
desgels,
bastants catifes
perlades
ara ja força
embrutides,
i, una ulls que
tot ho varen
tenyir de verd.
Vola, vola...
No deixis que
ningú
et trepitgi els
somnis;
ornamenta’ls
d’aquarel·les
i, d’ales
emplomallades.
Eixuga’t les
llàgrimes
broda-les de
cristalls
de quarsos,
i, que
qualsevulla fantasia hi
tingui el dring
per tritllar.
Vola, vola...
Per damunt de les
copsades
dels arbres, a
frec, dels núvols;
fes-ne forats a
l’èter
amb bec esmolat;
i, travessa un
Univers
rere l’altre.
Arrisca’t a compondre
música amb el
teus dits
arran dels fils
platejats,
i, en voler-ho,
tu mateixa
hi seràs aquell
petit esquerdill
que tot ho
començarà
a enlluernar d’harmonies.
Adela Payá i
Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada