 |
| IMATGE: WWW.GOOGLE:COM |
REMOR
DE PARAULES...
Remor de paraules
arrossegant-se en
el temps;
on a les meves
oïdes
dibuixa ales minúscules
de voliaines.
Fa dringar cascavells
que de vegades me’n
ensordeixen;
minva els seus
aldarulls
en allunyar-se’n,
i, els engrandeix
en trobar
muntanyes que
amplifiquen
la seva fressa.
Remor d’unes
paraules
viatgeres,
estampant
empremtes als
ulls desclosos,
on ha fet
col.lidir
llambregades amb
petalines
glauques.
S’expandeixen a
sobre
d’uns llambrots esmorteïts,
què en obrir-se’n,
han escampat
llamps de
carboncle.
Enmig de les
al·lucinacions
i, dels somnis
dormilecs,
amb presència enllumenada
pels fanalets
irisats,
al cel incideixo
a sobre d’aqueixa
estrella
crepuscular, on una veu
encoratjada hi fa
retrunys
al fons del meu
cor.
Borbolleigs de
mots endolcits
neden entre les revoltes
del riu
encelat i, en
submergir-me
a dintre de les escumes
ennuvolades, s’ha
tatuada
la meva pell amb
esclats
de lletres llumeneres.
Remor de
paraules,
incendiant el meu
cos
d’un caramull de
roselles;
així doncs, enmig
dels
firmaments,
a les galtes
d’atzurita,
les he pinzellades
un punt
rubescent, ben a
prop
d’uns llavis
enrossits.
Adela Payá i
Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada