NO HI SÓN ELS MOTS; HI SÓN ELS FETS...!

NO HI SÓN ELS MOTS;
HI SÓN ELS FETS...!



Ell, al seu amor,
el volia comprar,
o tal vegada, depauperar-lo
al lloc on s’hi podien fer-ne
trocs, a canvi de bagatel·les:


Un cistell de flors,
una capsa de vins,
uns llibres ja llegits,
una trucada, uns escrits,
unes paraules fingides.



Malgrat tantes vitualles,
cap expressió de les
magarrufes.


Abreviatures d’uns
sentiments que no rimaven
amb els pentagrames
musicals, on les solfejades
s’hi botaven un cúmul de notes,
les més líriques.


Les tiges colltorçades,
ja decandides,
desplegaven els seus pètals
com pluja d’hivern.



Els volums mig desfullats,
s’hi negaven a retornar-ne
al seu lloc;
els vins n’eren rancis;
les trucades s’hi tallaven i,
els poemes parlaven de
desídies.


I, encara que tot n’era força
escarransit,
una pena incommensurable,
barreig de tristesa i,
de compassió,
a d’ella, la dirigien a fer-ne
agraïments a la vida,
per mostrar-li'n el costat més
fosc de les estimes.



Aleshores, s’hi va adonar
on raïa l’amor de veritat i,
ja mai més no cauria
en eixe costum seu,
d’emparar-ne a qualsevol.










Adela Payá i Prats
               🎁