EL DINOSAURE N’ERA AMB MI...

                                

                              

EL DINOSAURE

N’ERA AMB MI...

Quan vaig descloure els ulls

el dinosaure n’era a prop

meu.

I, m’hi vaig esgarrifar en sotjar

al meu ninotet tot ploricó.

Enamorat com n’era d’una

estela enrogida al cel,

en arribar allà dalt, el seu

amoret en tenia un munt

de pretendents i, amb un

cop de peu, el va llançar

novament a la Terra.

Se m’abraça desconsoladament

i, m’esmenta que l’amor

de vegades hi pot ser força cruel.

Plora que plora, i n’ha decidit

posar-se’n unes ulleres de ben

fosques a les nits, amb el propòsit

de no clissar cap ni un estel.

Excava la terra i en trobar-ne

or, com orfebre capficat,

em dissenya un anell.

Al meu dit anular me’l

cenyeix i tot agenollat em

declara el seu amor.

Hi vols ser la meva promesa...?

Què et casaràs amb mi...?

Adela Payá i Prats