QUI PRESUMEIX DE LES SEVES MALIFETES...?

QUI PRESUMEIX DE LES
SEVES MALIFETES...?



Cadascú escriu el seu guió de la vidacom li plau i li’n complau.


Uns, enderroquen edificis i llancen bombes, sense què se’ls encongeixi el seu cor,
la mort dels altres, no els
hi diu res de res.


Uns altres, ballen la dansa de les
flames i, cremen innocents amb
excuses mentideres;
tenen l’ànima ben fosca i, s’hi renten les mans escudant-s’hi a sobre d’escrits bíblics.


Els tramposos i malabaristes juguen a les cartes i, en fan rodolar pilotes de colors;
a tothom volen impressionar de les seves habilitats magistrals.


I, aquells, què calciguen cors de la mateixa manera que esclafen ous,
esmenten a Edit Piaff amb la seva cançó:
“ Je ne regrette rien “



La supèrbia pot ser-hi ben gran.


Ja ho sabem que cadascú de tots
nosaltres lluïm com tot allò què
es reflecteix a dintre de la nostra
ànima.....Uns, en faran d’espill
llumener, malgrat què els menys agosarats, per pura por,
hi agafaran les seves lupes i,
retornaran la seva llum a l’Univers, com una mena de rebuig.


Tu, no te’n penediràs de res, 
és clar, però n’has de saber que tot el planeta en sentir-ne les teves passes s’hi defensa al davant de la teva presència, .
S’hi protegeix amb hopalandes malves i, als seus fillols:
els arbres, les plantes, els rierols
els oceans, a tots ells, els hi posa
escuts blindats.


No vol que cap ni un no s’hi
contamini dels teus influxos ancestrals,
com aqueixos que com tu,
només s’hi delecten en
atorgar sofriment al seu 
proïsme i, que a més a més, expandeixin les seves
malastrugances, a redossa
dels ingenus.



Potser, ja altament declarat absent de la vida, rodoles pel món com ninotet sintètic, i si mires a dintre del teu cos, només hi trobaràs un patracol
de pallussa, de sorra i, alguna quincalla inservible.
La teva ànimeta ja hi fa
temps que uns pardalets te la varen espicassar de dalt a baix.




Fa tanta pena....!
             😭





Adela Payá i Prats