EL JOC DE LES LLUMINÀRIES...

JOSE LUIS EXPOSITO BANCO
  " Llum i Ombra "

                         
                               

EL JOC DE LES
LLUMINÀRIES...!




Te n’has oblidat, potser,
d’aquells pensaments amb
enfilalls de carbasseta;
dels somnis empolsegats de safrà i,
dels sentiments de les tarongines;
què entre bots de tendreses,
els vam enlluernar un temps
de cromacitats llampants.


I, et vas fer amagadís al dessota de les pedres, 
en tenies els porus
de les pellofes, envaïts per la
mandra i, la paüra i, vas exiliar
a les estimes, a recer del oreigs.


Entre les rastelleres empal·lidides,
et vas disgregar i, ja cap cosa
no volies saber-ne dels nostres
lligams emporprats.


Vas trair les volences, et vas
enjogassar com dau cantaire
al fons dels gobelets i, a cada
retrunyiment, entonaves una
nova melodia.


Pensant-me que hi era arran
de l’home més bondadós,
em vaig adonar que ell,
s’excel·lia de les seves
malvestats.


Vaig confondre un saure per
un humà, i en aquesta la meva
errada, vaig descobrir que n’era
capaç d’estimar-ho tot a la Terra.


No hi sóc la Maga què el teu cor
l’hagi de canviar, n’ets, tu, el que
ho ha de fer, si en vols brillar
d'espurneigs enmig del cel.


Però sí el teu delit n’és romandre de fosquedats, no hi seré jo qui t’ho impedeixi.


Podem esbargir-nos amb el joc de les llums i, de les obagues.


Un jorn tu guanyaràs, i un altre en seré jo la qui et venci a tu i, encara que no hi crec en aquest esbarjo, només ho faré per tu.


En col.lidir els nostres baguenys i, les nostres luminiscències,
quina cosa estranya ens podria succeir alhora
a tots dos plegats..?






Adela Payá i Prats
              📯