 |
| KHASTULO CHOPERENA " L'Arrier " |
TIRAR ENRERE...
Carrosses de
fullam
amb rodes esmolades
de pedra verge;
camins envellits
per on ningú
no en fa ja de
recorreguts
en temps de
tantes
acceleracions.
Un embalum
embolcallat
per robes gruixudes
i, cordills
de cànem,
n’ha segut
dipositat enmig
del viaró, on els
aucells
s’enjogassen per
espicassar
el seu contingut.
L’arrier n’ha
marxat ben
complagut, se
n’ha desfet
de tot el què a
d’ell
el pertorbava i,
ara mateix,
presumeix per
trobar-se
més alleugerit.
Records d’un
passat insistent
l’atabalen de
tant en tant,
i, tanmateix,
cavil·lava que ja
n’havia fet
esborralls de
qualsevulla
remembrança,
se n’adona què el
seu cor
batega
acampanadament
a ritme d’unes
efemèrides
força
memorables.
Les traïcions,
s’arrosseguen
per sempre, i
encara que la
nostra ànima hi
sigui ben lluny,
grava al seu
llibre de la vida
els actes
benaurats i, també
les accions
malaurades.
Els viaranys
ancians,
ens parlen d’un
temps
endarrerit i, ens
conten
històries de
bandolers
i, d’assassins de
vides;
dels cadàvers
amuntegats
en clots llaurats
amb
presses;
i, dels homes que
hi van
vendre la seva ànima
per
unes quantes borumballes.
L’arrier, a la
seva companya
abandonava, una
vegada
l’havia ben bé
acoltellada
de ganivetades...
Fins i tot, la
seva desídia,
l’impedia soterrar-la,
i, al bell mig
del senderol
la va desatendre
amb
misèries de
carronyaire.
Adela Payá i
Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada