TU: UN ALTRE...

TU: UN ALTRE...!


La porta està oberta,
passeu, passeu,
però a tu no et vaig 
demanar què et quedés.
Si ho vas fer i, no hi vas
marxar, va ser perquè 
et va venir de gust 
aposentar-te.


La porta està oberta,
passeu, passeu,
és cert, encara què 
l’espectacle
en va tenir la durada de
dues hores,
tu, vas romandre fins
que et va abellir.



I, quan ja tot et va venir
massa gran, aleshores,
hi vas fer ús de la teva gallarda
covardia i, tot ho vas embarrar.


Amb els mots et vas empaperar;
de les mans, hi vas fer amputacions de dits, per tal de tenir-ne excuses per no moure cap llapisera;
del teu cos, en feies giravolts
com els gira-sols, li'n vas fer
el joc a les tímides flors;
i, amb llàgrimes de cocodril,
a qualsevol el volies  commoure.



La porta està oberta,
passeu, passeu,
però abans heu de saber que
no podreu restar més temps del
degut;
en acabar el film, s’apagaran
els llums,
i, haureu d’encaminar-vos
fins la sortida.


I, tu, com sempre ben amagadís,
t’hi vas arraconar a l’angle,
on el fantasma de l’òpera
s’hi entafora.



I, enllà et va regalimar la seva màscara, que tanmateix, encara duus ben cenyida
a sobre del teu rostre.



Passeu, passeu, però aneu
amb compte
amb els qui no volen fer-se càrrec de la seva vida, ornamentant-se'n i, 
disfressant-se'n d’uns altres.


Sortiu, sortiu, doneu-vos pressa,
què enmig de les obagues,
una caràtula de brillantor,
us espaordirà.





Adela Payá i Prats
               😈