REGALS DEL CEL...

REGALS DEL CEL...!



Llargues passarel·les a sobre
de ponts mutants, què ens esglaia el cos, només en mirar 
a baix, amb ulls que no acaben d’aterrar.


I, en davallar al punt més enfonsat,
un batec al cor et diu que n’era
la mateixa sensació que hi vas
tenir-ne, quan ell et va suplantar.


Aleshores, tu mateixa, t’hi vas
empeltar amb els sospiralls
de les ventades i, com vent boreal bufaves a les cristalleres del castell..


Feies crepitar vidrieres,
esclafies miralls i, a la mar els
hi retornaves...Ja trasmudada
en onada, besaves el sorralenc,
i, vessaves aquelles les teves
llàgrimes al dessota 
dels esculls,
on un reguitzell de crancs,
jugaven a fer-se’n els amagadissos.


Estols de dracs als cels i, 
a sobre d’un d’ells,
en entrellucar el sòl,
un vertigen equipol.lent
al d’aquell jorn, t’envaeix 
de la mateixa mena d’angúnia.



Hi va succeir quan ell no et va voler dir-te’n més amorets, 
tanmateix, ja hi vas comprendre 
que no et volia,
i, et vares trasbalsar en adonar-te que queies amb força
brutal, des de l'èter contra els cimalls més encimbellats.


Unes ales de moltes plomes,
al teu darrere, de sobte, 
t’hi van brollar i, la vida
te la varen salvar criatures
màgiques que pertanyien
als firmaments.


De llavors ençà, que tu i, 
el drac blanc i, sou amics, 
recorreu el món d’una banda 
a l’altra,
i, quan advertiu a algú amb
calfreds de tremolors,
li trasmudeu les seves dolences
per uns presents més endolcits.






Adela Payá i Prats
               🎈