PARALITZAT...

EL DÉU NEPTÚ...
FONT DE FLORÈNCIA
       




PARALITZAT...!


Impassible, immutable,
cap moviment,
ni un pas endavant,
ni un pas enrere;
estàtic,
com figura jeroglífica;
cap ganyota, cap gest:
inexpressiu.


Repetitiu fins la sacietat,
exhibint-se a través dels
segles.


La creació de sobte:
inanimada.


Els musos inspiradors
volatilitzats.


Com estaquirot roman 
al bell mig dels ruixims,
espaordint bestioles
voladisses.



Cap acció, cap fet, ni un sol
d’esdeveniment.
Estabilitat amb pseudòpodes 
enclavant-se al fons
dels substrats.
Paràsit dels basalts.


Estàtua vivent, 
sense l’esbufec
enlluernador de vida, 
amb uns llavis
què en obrir-los,
tot s’ho engoleixen
sense discerniment, 
sobretot a les nits,
exempts de les llambregades furtives.


Una talla de Neptú, 
al bell mig de la font, 
s’hi plau entre els
borbolleigs de les aigües, 
on la seva immobilitat 
ningú no la podrà
alterar, per molt que s’hi capfiqui.


Així, un ésser mutant, hi va prendre la decisió de romandre a tal punt, plagiant actuacions d’una escultura seient.


I, encara què aparentment humà, entre el dia i la nit, permuta el seu estat.


Qui pot assegurar-nos què a l’interior de les cobertures de bronze,
no s’hi hostatja l’essència vital
d’un ésser esllavissat,
què en un passat,
n’havia fruït del ruflet de lavida...?







Adela Payá i Prats
               💧