AMAGATALLS...
Sola de sabata
vella,
trepitjant amb
dèria
cascavellera,
els encisos
amorosits.
En un jorn
teatral,
d’escenaris
puerils,
un homenet s’hi
va
empolainar de
fantasma
llençol,
fent rebuigs dels
tentineigs
clamorosos.
Catifes de
tirabuixons
ondulats,
acollien peus
descalços,
que transmetien
la flaire
de les escomeses
capritxoses.
A les querences,
se les va
encaixonar a
dintre
dels calaixos
corcats,
on els cucs en
feien forats,
volien
mostrar-li'n a tothom
els escrits
arnats,
on veles de paper
esgrogueïdes,
naufragaven al
fons
dels oceans
marronosos.
S’han corregut
cortinatges
de glassa i,
d’organdís.
La foscor, de
vegades,
aquieta a les
feres enfurismades,
ben bé, farcides
d’embolics i,
de rancúnies,
deliraven per retornar-li’n
a les estimes les seves sanefes
d’obviats.
Sola de sabata
vella,
trepitjant camps
de parquedats,
on les bestioles
xisclen
en ser-ne
xafigades,
i, una granota
rauca
a dintre del seu
bassiol.
El príncep
maldestre,
li’n demana a l’amfibi
el seu
vestit de
verdosenc, jaspiat
amb taques
brunes.
El desamor cerca
disfresses
on poder
allotjar-se’n...!
Adela Payá i
Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada