DIES NADALENCS...

KONSTANTIN DIMOPOULOS

                                

DIES NADALENCS...

Castanyoles pels carrerons

i, un grapat de tamborets

festejant dies inventats.

Per les voreres, un senyor

n’ha perdut la seva sabata

mig rovellada i, una dona

en trobar-la, hi posa un anunci

per a desvetllar qui en podrà

ser el seu amoret:

Els ventafocs també existeixen...!

Estimades fembres, proveu calçat:

polacres, espardenyes, esclops,

escarpins, ....a un regiment

d’homes, fins que trobeu el vostre.

De la seva cadira de rodes

un ancià ha caigut, estavellant-se

contra l’adoquinat, i en voler-lo

alçar, a tothom preguntava

sí ja n’havia arribat al cel.

El camió Romanès, n’ha desplegat

un reguitzell de vagabunds,

cadascun d’ells, ja n’ha escollit

la seva cantonada, on exigir-nos

almoines amb molt males

maneres.

Dies de festes i, a més a més,

ben fredoliques, on qualsevol

s’hi desviu per fruir de les

commemoracions al·lucinades.

A Catalunya ha guanyat

l’independentisme : Visca.

Canteu Segadors, canteu

què amb la falç ben esmolada

n’hem tallat paperetes 

emblavides i, ben rimades.

Botigues i, més botigues ben

llumeneres:

Compreu, compreu

què heu d’omplir les panxes

fins a vomitejar, mentre un

santa Claus amb budells

arrodonits,

vingut de l’estranger, els hi

diu als nens, què quina cosa

en volen per al dia dels reis.

Malgrat tant de rebombori,

em sento com un peix que hi

hagi decidit posar-se’n unes

ales a sobre del seu llom;

i, en obrir el facebook, una

muller em declara el seu amor.

Déu n’hi do...!

Castanyoles pels carrerons

i, un grapat de tamborets

festejant dies inventats.

He tancat les finestres i els

portons, ...No vull sentir-ne a ningú.

Dins d’unes hores me n’aniré

a somniar amb les meves històries.

Què descanseu...!

Adela Payá i Prats