UN QUADRE...

UN QUADRE...!


Sospiralls d’un temps
endarrerit
que s’hi conjuguen amb
els murmuris de l’ara.


Converses dibuixant 
quadres surrealistes.
Els teus pinzells:
paraules de moltes 
cromacitats,
els teus llavis: la paleta
on barreges els colors.


Passeigs a la vorera del rierol,
solcant les aigües
a sobre d’un llagut,
on els paisatges s’hi dilueixen
amb els nostres cossos,
pinzellant un tot indivisible.


La teva cabanya s’entreveu
a dintre del llenç,
on has afegit dues figures
a sobre d’un vaixell.


Em regales la teva obra,
com record d’un temps
on floriren les roselles,
i, on amb tribulacions d’afligiments
ens acomiadàvem del que 
mai s’hi va poder ancorar 
en el temps.


Peixos al cel,
aucells a dintre 
dels miralls,
un Sol eixint de 
dintre de la Terra i,
una lluna esclatant 
d’éssers empresonats.


Tu i jo, som els únics
que hi som al seu lloc,
navegant dessobre del flum.



Des dels cels, els branquillons
emplenats de fullam ens acaronen als dos i, amb una abraçada de ben gran ens diem adéu com tantes i, tantes vegades..


Jo, amb la teva composició
pictòrica;
tu, amb un poema que te he
escrit i, dedicat alhora.


A reveure...!



Adela Payá i Prats
               👏