DESERCIÓ....

DESERCIÓ....


Hi vas fugir,
i, et vas absentar,
però al meu llogarró
encara hi eres, dibuixat
d’ombres blanques
i, negres,
on la Mare Natura,
n’ha fet arreplecs de:
calideses de mans;
de petonejades dolces;
de paraules que se’n sortien
del dessota d’un paraigües;
d’un rocam que encara escorta
les nostres empremtes
de l’ahir, en estar-nos
ben junts.

                    Ja no hi eres,...!

Però la meva
vil·la, en veure’m, impregna
les atmosferes amb tot el que
tots dos plegats,
hi vam transmetre a l’airecel
en estimar-nos de tot cor.

Et va mancar l’espenta per
fer-ne passes aprofundides;
i, de les frugalitats,
els espais brodaren garlandes
amb fotogrames de dos éssers
que només volien gaudir-ne
de la seva companyia.

Hi vas fugir
i, et vas absentar.

Ara mateix, cerques al altre
<tu> que hi vas arrecerar
al meu poble,
però el qui s’hi està ací,
em diu que no et coneix,
què ell, mai no hagués fet
el paper de comediant i,
tampoc se n’hagués esbargit
amb el divertiment de ferir-ne
cap sentiment de ningú.





Adela Payá i Prats
🌺🏵🥀🤗🌿💦🍀