L’HOME CANVIANT...

ANTONY VAN DICK
 ( 1599-1641 ) " Charles I "

                           

L’HOME CANVIANT...!


Com puc dir-te què en un temps
no massa llunyà, res no hi vaig
poder comprendre;
com l’amor podia encunyar
empremtes diferents,
si totes elles hi provenien
d'un mateix cor...?


Es trasmudava l’home que volia
en uns altres de ben distints...?


Me n’havia enamorat d’un
homenívol que mudava la pell
com colobra mudadissa...?


Ja, sí parlem d’emocions,
vol dir que cada copia de tu mateix n’era buida de sentiments...?


On s’hi trobava l’autèntic <tu>
entre tants plagis de mascles
corporis...?


Vaig estimar, potser una mena de robot, d’androide, de calcomania,
de peça clonada, d’imitador d’humà...?


O tal vegada, n’eres un tros de carn amb budells i, ossos què amb  una munió de petards, n’havies fet esparverar a la teva ànima...?


Com puc dir-te què en un temps
endarrerit hi vaig sentir que tot
en tu, n’era com una mena de
muntatge, de fuselatge,
d’andanada, de frontera entre
el món real i, el virtual,
d’imitació de la vida però sense
vida.


Em pregunto de moltes maneres diferents, 
qui ets tu en realitat...?


Aquesta dèria teva, de canviar
pensaments a cada segon,
de donar-ne explicacions diferents
de la mateixa cosa, 
en moltes versions
de ben bé oposades;
de reproduir sentiments que n’havies replicat, 
però que no els senties;
de fer-ne veure que t’emocionaves
de tot, quan en el fons, ja sabem,  que tant et fa 
u què vint-i-un...!


Qui ets...?
D’on vens...?
Qui t’ha creat...?

El teu joc, a quina cosa estranya
en fa reverències...?







Adela Payá i Prats
         🎩🎩🎩