EXPLORANT
DRECERES...!
Venen els dies a
dir-te adéu,
ara que ja has
escollit el
teu vestit
d’encaix negre
amb brodats
d’estels.
Vius amb
ensopiment,
de mandra
sangonera,
que et fa que
exploris
meandres i,
algunes grutes,
maresmes i,
deltes,
potser amb ànsies
d’anar cercant
petits crustacis,
trobant mòmies,
donant respostes
a allò
que pateix
d’interrogants.
En respirar una
mica d’aire pur
te’n surts de les
coves;
la nit ja és ací
i, amb bicicleta
escarlata,
què en caure el
vespre ressuscita,
fas recorreguts
què et duen
ben a dalt dels
cimalls..
Un home abillat
d’arbre en veure’t
balanceja els
seus ramatges
i, en
apropar-te’n a d’ell
et regalima
avellanes ben dolces.
Obri una
portalada, i de sobte,
n’ets en un altre
paratge;
rengleres
d’ombres blanques
con sí anessin a
casar-se’n
et diuen que
n’ets ben rebuda
i, et fan asseure
a sobre d’un
tamboret.
T’adorms...!
En descloure els
ulls, a recer
de l’arbreda
sospires i, a l’almosta
de les teves dues
mans, petalines
àuries romanen,
desprenent
aromes dolces i,
encisadores:
ales de
papallones emprenen
el seu primer
vol.
L’avellaner et
diu que n’eres
beneïda, una gran
ànima
a la teva vida
l’omplirà de
saviesa i,
d’amorositats.
Lleva’t aquests
abillaments
foscos, ja no els
precisis,
i, posa’t
aquestes clàmides
ben rosades per a
rebre l’amor.
De cop i volta,
un misteriós
home es desfà de
la seva pell
d’escorces
brunes,
dels branquillons
i, del fullam,
una cabellera
blonda,
enarbora el seu
cap enrinxolat.
Adela Payá i Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada