 |
| EL MEU POBLE ALCOI |
DIES DE MOLT DE FRED...
A les nits, per sota
dels zero graus;
el cos el tinc
ben glaçat i, l’ànima
doblement
engelabrida.
Tremolors a les
mans;
carrisquejar de
dents;
i, un anar
rodolant pels carrers
tota envoltada entre
bufandes
i, un capell de
llana grossa.
Quin
fred....Sembla polar.
Mirem el teatre
del Tirisiti;
a la taula
d’anuncis ja hi
posa els dies de
les representacions,
mentre de la boca
se’n surten
bafades d’alè
ennuvolat.
Al poble ja n’hi
ha de llums
nadalenques, en
fer-se de nit
les engeguen i,
sento que alguna
cosa s’hi remou a
dintre meu.
No sé si tinc
ganes de celebrar
res, en fan nosa
aquestes
festivitats....Tots
els jorns
menjant, per a
després dir-ne
que et fa mal la
panxa.
Músiques als
barris fins la
matinada, begudes
exòtiques
de color blau i
verd,
una munió
d’adolescents fent
esclafir ampolles
contra les
llambordes i,
unes immenses
ganes de marxar
envers llocs
més apaivagats.
Retrats de
familiars penjats
de les murades,
què en clissar-los
et fa pena que no
hi siguin.
Sí poguessis
agafaries una motxilla
i, marxaries a
qualsevol lloc de la
natura, et
conformaries en
contemplar el Sol
i, els arbres
ara mig
despullats....Encendries
un foc i,
t’adormiries amb somnis
de cendres.
La teva joia n’és
ben humil, no
precisa de
rebomboris ni
d’estridències,
tant sols hi vols desaparèixer
per uns breus dies
i,
retornar quan tot
s’acabés.
Potser ho fa el
pes dels anys i,
les carregues
afegides de més
amb el transcurs
del temps.
Un calfred em
munta per l’esquena,
en desagraden els
dies festius...!
Adela Payá i
Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada