MAI, NO HO ENTENDRIES...!

MAI NO HO ENTENDRIES…!


Per molt que t’ho expliqués
mai no ho entendries.


La unicitat de les coses, perd la seva peculiaritat, quan en comptes d’ésser una única essència, s’hi transforma en una multiplicitat.



T’agradaria formar part d’un
harem d’homes, on tinguessis
accés a estar-te’n amb la teva
estimada, una o dues vegades
al mes...?


A això ho batejaries amb la
paraula : Amor,
o un capritx d’una muller
que s’hi complau amb companyies
d’homes ben diferents...?


Tot n’és qüestió del que tu
esculls, i sí et delectes amb això, doncs endavant.


Jo no vull estar-me’n amb un
mascle que hi fa col·leccions
de dones;
tan ximple com açò;
i, m’hi vaig anar perquè els
meus pensaments n’eren distints als teus, i els meus sentiments res no hi tenien a veure amb els teus.


Teníem conceptes distants del que designem amb la paraula: Amor.


Quan, un, pel que sigui, no assoleix estimar, vol abastir-ho tot, i, no se n’adona què les volences no resideixen en cossos aleatoris,
sinó que té a veure amb la nostra capacitat de sentir el que sentim.



Hi vaig marxar, perquè tu no
n’estaves disposat a fer-ne pactes amb les querences. Volies esplaiar-te'n
amb cossets de joguines.


Et conformaves amb les teves
ales de paperassa, jo les volia ben emplomallades, què em duguessin més a dalt dels firmaments.


Mentre solcava llacunes etèries, tu, t'esclafies contra les rajoles una i, altra vegada.


Ja veus, els nostres afanys n’eren de ben oposats.


No podíem entrellaçar-nos...!


Per molt que t’ho expliqués
mai no ho entendries.


Malauradament, l’amor mai
no et va escollir, per alguna cosa estranya;
en contemplar-te
fugia atemorit del teu costat.


Això, només ho saps tu,
i, ningú altre més...!






Adela Payá i Prats
               💘