 |
|
Fractal-yin-yang-Ernesto-barreiro
|
NOSALTRES:
UN PAR D’OPOSATS...
Els teus ulls hi
venen de mons
enterbolits, on
la seva llum
n’ha segut obscurida
per
les besades de
lignit.
Emmirallada a
dintre d’ells,
la meva imatge no
la hi puc clissar;
n’hi ha tanta
foscor,
tantes llacunes
embrutides,
tants Sols
eclipsats,
tantes llunes
presoneres,
tants estels
opacs.
S’hi barregen
tants pensaments
aombrats;
tan sentiments
avortats;
tants desitjos
penombrats;
què en
contemplar-los, fan ganes
d’enlairar-se amb
ales ben alígeres.
No cal que et
detinguis al meu
davant, ni que
vulguis presentar-me’n
aquelles conques
enllefiscades,
on la Natura n’ha
segut engolida
pels averns.
Marxa del meu
costat,
i, no
t’atreveixis a envair el meu espai.
Els teus ulls hi
venen de mons
enllardats, on la
seva llum
n’ha segut emmascarada
per
les abraçades
d’antracita.
Segueix al teu
setí de foscor,
llueix com un
bell carbó,
però no hi vulguis
obligar-me a
abillar-me com tu.
La teva disfressa
em desagrada;
la teva
llambregada em dispara
a establir-me’n
en uns altres
paratges, ben
distants dels teus;
la teva perfídia,
mai no em va
seduir, més bé, a
l’inrevés,
em va fer defugir-hi
amb una
precisió més
insistent.
Mentre tu, hi
facis vesprejar els
paisatges, jo, hi
aniré enllumenant-los
amb un cúmul de
torxes.
Som les dos
versions discrepants
d’una mateixa
cosa...El par d’oposats
al nostre
Univers...!
Adela Payá i
Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada