| PINTOR: STEPHEN BUSH |
Llangorosa dama de cabells
eclipsats, que quan el Sol s’aixeca et cobreix els pòmuls de coloret.
El teu estimat, en té en sa alcova cofres menuts, on hi amuntega.quincalles d’un passat que n’és present i futur.
Els teus poemes amb aromes
de fruits es desdibuixen traç
rere traç.
No se’n penedeix de les seves
trapelles i, a sobre del seu cavall
color canella, munta al cim dels
esporuguits, on una nit de pleniluni, una dama s’hi reflectia enmig de la lluna.
Aquesta muller amb cascavells
i, sonalles ballava els preludis de les zíngares, i en acabar la seva dansa, de sobte, al satèl·lit l’enfosquia entre grums de carbonissa.
L’home acovardit, en entrar al seu habitacle,
de fruits es desdibuixen traç
rere traç.
No se’n penedeix de les seves
trapelles i, a sobre del seu cavall
color canella, munta al cim dels
esporuguits, on una nit de pleniluni, una dama s’hi reflectia enmig de la lluna.
Aquesta muller amb cascavells
i, sonalles ballava els preludis de les zíngares, i en acabar la seva dansa, de sobte, al satèl·lit l’enfosquia entre grums de carbonissa.
L’home acovardit, en entrar al seu habitacle,
tot ho ha llançat a les
escombraries i, malgrat tanta
neteja, la dama dels cabells eclipsats, totes les nits el visita.
Mentre ell, dorm plàcidament,
ella, impregna l’habitacle d’aromes
de farigola i, de romaní i, en acabar
el seu ritual, desapareix entre les
calitges matineres.
Abans de partir, ompli les
arquetes amb petalines liles,
i, retorna de nou els poemes
escrits als seus setins.
Ell, en desvetllar-se s’encarrila
força espantadís, al fons d’una
llodriguera i, vessa llàgrimes
d’esmaragdes què ella, en fer-se
present, li les regalimarà
al seu drac emblanquit.
escombraries i, malgrat tanta
neteja, la dama dels cabells eclipsats, totes les nits el visita.
Mentre ell, dorm plàcidament,
ella, impregna l’habitacle d’aromes
de farigola i, de romaní i, en acabar
el seu ritual, desapareix entre les
calitges matineres.
Abans de partir, ompli les
arquetes amb petalines liles,
i, retorna de nou els poemes
escrits als seus setins.
Ell, en desvetllar-se s’encarrila
força espantadís, al fons d’una
llodriguera i, vessa llàgrimes
d’esmaragdes què ella, en fer-se
present, li les regalimarà
al seu drac emblanquit.
Vol pinzellar-li’n unes escates
glauques a sobre del seu llom.
Adela Payá i Prats
🍀
glauques a sobre del seu llom.
Adela Payá i Prats
🍀
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada