 |
| ARVIND KOLAPKAR ( 1975) |
NUESA D’UN SENTIR...
( A Un desamic
que hi fa
mofes i desprecis
de l’amor...)
Sí ajuntes
erotisme, passió
i, amor et
sortirà un pastís
ben saborós, tot
excel·lint-se
amb barretines d’exquisides
cireres.
Sí des del teu
cor i, el teu cos
deixes entrar a
l’altre
als llençols
amorosits
de la teva pell,
relliscant
entre turons i,
penyals,
entre deltes i,
cimalls,
assoliràs
fragàncies de
còrpores, a frec
de
delits d’estimes.
En faràs florir
lligams
que per sempre, hi
voldran
allargassar-se’n
entre els seus impulsos
d’anar reblanint
figures
endurides.
Caldrà aprendre a
obrir
les portalades, xafigar
travessies amb
ànsia voraç,
on des d’aquella
ànima
amorosida
anhelaràs
tenir-ne
els seus esglais,
els seus calfreds,
i, et delectaràs
per omplir-la
dels
entendriments
més dolços de
l’amor i, del desig.
No vulguis
encordar-la ni
tractar-la com si
fos una
fera salvatgina.
Acarona-la entre
pètals de flors
i, essències de
perfums,
fes-li besades de
mel i, abraçades
aclaparadores,
siguis amorosit i,
no pas
sadomasoquista,
aquests jocs
ja hi seran, quan
vulguis
mostrar-li a les
volences
uns altres jocs de
més escalabrats.
Dis-li que te
l’estimes, i no en
facis obviats dels
mots,
quan ella,
n’estigui escadussera
d’abassegades i,
de moixanetes.
L’amor de veritat
s’hi presenta
en contades
ocasions, no
menystinguis els
seus efectes
a sobre teu i,
aprèn a agrair
el que la vida
insistentment
et posa al teu
davant.
Amb tu, ha segut
altament
considerada...!
Adela Payá i
Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada