AMOÏNATS...

PINTOR: MICHAEL HUTTER

                                   

AMOÏNATS...!



Brams de veus hi fan ressò
enmig de les muntanyes, hi
són cridòries què en sentir-les
t’omplin de melangies, em
fa l’efecte que dos esperits
s’hi cerquen de continu,
però que en trobar-se’n
s’hi dediquin a fer-se malbé.


Esclafits de crestes i, penyals;
rocams rodolant fins arribar
al terra;
petits còdols giravoltant 
pels vessants i, uns rierols
fent esquitxos d’aigües,
en rebre als macolins.



Un astre Solar llueix de 
vaporoses obagues i, 
un estol de nuvolades 
cobreixen els cels.


Els bufaruts provocats pels
mots esquerdats, al paisatge
l’han enterbolit i, ara mateix,
confrontats l'un al davant
de l’altre, n’han fet trontollar
la terra.


Terratrèmols d’uns éssers
en penombra, força
descomplaguts.


Els guardians els empaiten
de sovint i, en retenir-los
els han acomodat en morades
ben allunyades...on cap
dels dos, no s’hi puguin
entreveure.


Els han reservat un jorn a l’any
per a que hi facin les paus;
i ells, amb gestos malhumorats,
s’hi neguen a que brilli el Sol
novament, al seti de les seves fúries.







Adela Payá i Prats
               🔥