 |
| PASSEIG DE CERVANTES A ALCOI |
EFECTES D’UN VOLER...
Tímidament, amb
llavis
tremolosos i,
esporuguits,
xafigava rajoles enrossides,
al compàs d’uns
peus que
divagaven
contemplatius.
Alentia el seu
pas encalmat
de mica en mica,
fent veure que s’hi
distreia
davant del bust d’un
escriptor.
Famílies d’arbres
i, de flors,
els acollien sota
els seus
ramatges, mentre
les corol.les
en desprenien un
munt
d’essències
aromàtiques.
De sobte, ell, hi
va escurçar
el seu deambular
i, en una
rampellada
inesperada,
va beneir la primera
besada
amb la seva
estimada.
Ara, quan ella,
feia un tomb
per eixa mateixa
rambla,
les arbredes i, els
matolls de
les florades, li
esmentaven
què aguaitaven aquell
petó
primigeni, embolcallat
entre
el fullam i les
tiges,
tan càlidament aprofundit
al fons d’una arqueta
de
dolces arrels.
La muller, en
voler
fer-ne
remembrances
de la seva història
d’amor,
els hi demanava als
seus
amics i amigues vegetals,
què la arraulissin
entre arrapades de
fullaraca
i, abraçades de branquillons,
fent-la sentir de
nou,
el que aquell dia
de juliol,
tan tendrament
la hi va
trasbalsar d'amoretes.
Adela Payá i
Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada