FORA DE LES CAVERNES...

 PINTOR: ARMANDO FABOZZI


                                      

FORA DE LES
CAVERNES...!



Pel camí vell,
un espectre rodola,
puja i davalla,
segons les hores,
allargassa ombres i,
escurça gresols
a sobre del terregam.


Pels dies, es distrau
amb els raigs assolellats,
es delecta per obscurir-los;
a les nits s’afegeix
als baguenys fent-ne
prolongacions de més
obagues.


Se’n va sortir d’una
cavernani, ara com ànima
en pena,
n’ha decidit fer-li
el joc a les forces
de les mediocritats.


Parloteja paraules
contràries a tot allò
que s’ha establert
a dintre del seu cor,
i, a tothom atabala
amb les seves
contradiccions.


A la lluna, l’anomena
un Sol empal·lidit,
als estels,
memòries d’un passat,
i, al mateix astre solar,
l’ha batejat amb l’apel·latiu
de llanternó roent.


Fa esclafir el riure
per qualsevol cosa i,
sembla ser, que no
se’n refiï de ningú.
Gaudeix d’enredar als
innocents, invitant-los
als seus esbarjos.



Pel camí vell,
un espectre rodola,
i, per on, ell passa
totes les faroles
s’apaivaguen
de mica en mica;
amb els seus bufits
en fa retrets
de vida enlluernada.



Amb la seva closca
al seu darrere
com cargol ensinistrat i,
relliscós,
s’arrauleix a dintre d’ella,
i, en entropessar
amb els incauts
els embadaleix amb 

sortilegis ben foscos.




Llança punyals contra
la cúpula celest i,
ja en suspensió etèria
s’estiregassen des del cel
a la Terra;
com estalactites punyents
omplin els espais
de cortinatges
ensutzeits, des d’on
un nen de ben petitó
amb ales d’ambre
surant per les airines,
a l’home ombrívol,
l’ha retornat de bell nou
a les seves esplugues.






Adela Payá i Prats
              🌿