CORS DESTRIATS...

CORAZÓN NOPAL:
ANDRÉS FERNÁNDEZ
                           

CORS DESTRIATS...!


Els anells s’hi quedaren
al rebost del teu cor.

Ara, hi és ben arrodonit...!

Batega amb aldarulls
de cascavells
i, s’enfolleix per fer-ne
ressonància
amb unes altres ànimes.


Les teves mans,
no trobarien l’escalfor
quan en una època
hi foren inundades
per les calideses
i, les tendreses i,
volent-te esbalair
de les remembrances
del passat,
escarbotaries dits,
plecs i replecs de cotnes,
que més bé et glaçarien.


Les promeses
inscrites
en llavis promiscus,
et retornarien
al llarg del temps
aquelles paraules
transmutades per
fletxes verinoses,
què a dintre teu,
enmig del pitram,
et dibuixarien una
immensa garoina,
tota emplenada de
pues.


Braçalets argentats
s’hi varen esberlar,
alliberant petits
esquerdills encelats,
i, cadascuna de les
dues peces, se n’ha
instaurada en diferents
llocs eteris.


Les volences en ser
calcigades, s’ajacen
en tàlems disjuntius,
i només les forces
gravitacionals,
poden fer-les aterrar
en un mateix lloc.



Els anells hi varen
ser escopits als
abismes:
un, s’hi va engalzar
al fons de l’oceà
i, s’hi despenja d’uns
esculls de corals
enrogits;
l’altre, s'hi va abatre
a dintre d’un volcà
i, rau per la lava, ben
escrostonat.


Dues vides desarrelades
ja del seu voler i,
de les dolces harmonies,
que han deixat gravats
als seus cors
dos esvorancs gegantins,
on de tant en tant,
s'hi fan rellucs de fíbules.






Adela Payá i Prats
               💕