SIGNIFICANÇA...

SIGNIFlCANÇA...!


Quin significat hi pot tenir-ne
el contacte d’unes mans
que et llancen a voler 
acaronar-ne unes galtes
òrfenes de besades...?



Quina cosa ens hi pot dur a viatjar pels irisats ulls de l’estimat, delirant per traspassar-ne
universos concatenats...?


I, va ser, en un raconet 
dels dos,
on hi vam confluir;
equidistats l’un de l’altre,
ens va sorprendre com dues figures envoltades de 
centelleigs s’hi estimaven
a pler, mentre els nostres
cossos s’hi afanaven 
amb quatre camallades
per enfugir-se'n.


De llavors ençà, que topem,
invisibilitzats,
en qualsevol lloc i, uns esbossos
de tímids dits,
una mica entortolligats,
s’adhereixen als meus.


N’és a dintre d’aquest escalf
inesperat, què em sento
de sobte, engalzada.


Rellucs de moixanetes i, de
carantoines ens fan còmplices,
d’una volença que cap dels dos
no la desitjàvem.


Quina misteriosa proesa pot
emmenar-nos a fer-ne esclats
d’amorositats, quan ja les estimes a les nostres vides, per força, les havíem descartades


L’amor en té la puixança
de junyir ànimes solitàries,
quan tot d’un plegat,
ja ens havíem instruït en l’ofici
de romandre ben a soles.





Adela Payá i Prats
              👫