A UN FERÉSTEC...

Pintor: CHRIS MARS (1961 )

                                  

A UN FERÉSTEC...!


Estripant el teu sentir,
n'has traspassat cadascuna
de les fronteres.
Sense importar-te a qui
feries o magolaves.


Abillat amb parracs,
volies remoure
compassions
en cors engelabrits,
i, abandonat als escarnis
de la vida, t’hi vas fer
mag de les trapelleries.



No creies amb la bondat
dels humans i, en trobar
escalf, fugies com espantat
de les estimes. No ho podies
comprendre.


Un sentiment, no s’hi compren,
se hi sent...!


Només te’n volies estar
amb aquells que tot ho
volien ben denigrat.


Malgrat aquestes eleccions
teves, ja saps què els teus
coetanis, no n’eren d’humans.



I, en fer crítiques a l’humanitat
t’enganyaves de destinataris,
precisament n’estaves atacant
als de la teva pròpia estirp.



Nosaltres en tenim
de sentiments,
vosaltres, no els teniu;
i, mentre nosaltres
mirem pel bé
de tothom,
vosaltres tan sols 
us preocupeu per devastar.


Mai, tu i jo,
haguéssim pogut
engalzar-nos,
cerquem coses
de ben contraposades.


Has fet estavellar
les teves emocions;
el que alguna vegada
et va apropar als humans,
ho vas espedaçar,
i, t’has convertit,
com els teus,
en manipuladors
de les emotivitats,
tanmateix, cap cosa
no podeu embolcallar
de dolceses i, de
bondats.


Tristament, esteu
ben buits per dintre.


Una mena de ninotets
de cartró...!


Em pregunto quina cosa
voleu de nosaltres,
la raça humana...?
tan vilipendiada,
tan ultratjada,
tan poc respectada,
a la que haveu
esclavitzat sense
miraments.



Ja no hi tinc dubtes
de qui eres,
fins i tot, te n’he vist
transformar-te
d’humà a una altra
forma de ben estranya...!


Ja veus, a la Terra hi passen
coses que ningú
no se les creuria mai...!


Però succeeixen...!





Adela Payá i Prats