El VIATGER...

PINTOR : ISMAEL FINO




                                      

El VIATGER...!


Assegut a sobre del seu balancí:
Cric-crac, cric-crac,
la fusta crepita.


Endavant i, enrere, enrere i,
endavant, ....recorrent la Terra,
ara: New York, demà Paris
i, despús demà, Itàlia.


Però sempre ben ajocat,
al damunt d’uns coixins flonjos,
sense moure una cama ni
cap tendó, menys encara un
múscul.... Massa feina...!


Quan aquest viatger
en té de ganes per veure
alguna cosa ben bonica,
només descórre la cortina
i, abaixa el cristall de la
seva finestreta al tren,
fixa els seus ulls al
dessobre del lloc a
contemplar i, s’hi està
el temps que calgui.



Assegut a sobre del seu
balancí:
Cric-crac, cric-crac,
s’hi balanceja ben devanit;
ja ha arribat a Groenlàndia,
però hi té tant de fred,
que no vol davallar del vaixell;
a sobre dels muscles,
una flassada ben gruixuda
el cobreix i, una llàgrima engelabrida,
se l’ha arrencada, a frec
de les seves galtes,
els ulls li ploriquegen,
en fa tanta gelor...!


La família l’escridassa per
a sopar i, entre tots l’empenyen
per a desenganxar-lo del seu
selló màgic, que el duu alhora
a tants llocs.


Absent de la seva realitat,
pensa que n’és al menjador
d’un col·legi i, protesta per
qualsevulla cosa, gemega
perquè les seves mans no
hi arribin on és a tocar el pa,
fins a somicar com un nen.


Criden al metge i, els hi diu
apesarat, ....que n’està tenint
una trombosi cerebral;
l’ingressen a l’hospital del poble i, enllà demana el seu
gronxador.


Obri els ulls i, comunica
als seus, que pensa que ja
ha arribat a l’eteri;
els esmenta que només
li restava rodar món amb avió,  però que les seves ales en són  fetes de neulines,
s’adorm plàcidament i,
l’endemà ja n’era ben glaçat
i, ben mort.


Ara en faria el viatge més
entretingut de tota la seva
existència...N’havia marxat
definitivament i, per sempre.


A sobre de la seva làpida
n’hi ha una foto d’aquest
explorador, a sobre de la seva
engronsadora:

l’home sedent...!
l'han intitulat.






Adela Payá i Prats
             😰